Tornant a ser jo...

Perque la vida ens dona mil i una voltes, perque al cap i a la fi sempre et dones compte del que es vertader i el que no, perque tot allò bò sempre te algo roí, perque tot allò roí sempre te algo bò...
Perque "evolucionem", cambiem, millorem o empijorem, pero no tornem a ser els que erem. Ni nosaltres ni els del nostre voltant. Perque la vida ens fa pensar, moltes vegades més del compte, més del que cal...
Deixem anar els nostres sentiments, tornem a ser xiquets...
Passar un dia sense pensar, reflexionar... viure la vida, encara que siga un sol dia, un només. Perque no val la pena donar-li una i mil voltes a un assumpte, si alguna cosa està be o està mal, el temps ho dirà.
Per això torne a ser jo. Torne a ser eixa xiqueta despreocupada, lliure i, perque no, enamorada. Enamorada del dia a dia, del no-res, d'allò que passa sense sentit...
Perque algú molt inteligent va dir allò de "la vida es aquello que pasa mientras hacemos otros planes", i a mi no va a passar-me això. La vida es allò que m'he adonat que no dec pedre, perque per qualsevol ximpleria et pots passar dies i dies malhumorada, trista, feliç... cada dia  es únic, no es pot, ni es deu pedre!

Aquesta es una reflexió a altes hores de la nit...potser un poc ximple, potser un poc repetitiva, però necessària per a poder dormir aquesta nit. Perque tot el mon deuria escriure per a soltar tot allò que te al fons de l'ànima, allò que alguna volta deu soltar a alguna persona, al vent, i, perquè no, al full.

Bous en corda 2010

Ontinyent ha celebrat aquest passat cap de setmana una de les seues festes més populars i conegudes: el bou en corda. Aquest any vam tindre la sort de comptar amb 6 bous que van donar molt de joc i pocs ensurts. El divendres a les 15.30 començava l'anomenada embolà, i fins el diumenge a les 24 h. no va parar la festa. Gent de tots els pobles de la rodalia va acudir a Ontinyent, i més de 12.000 persones es van reunir a les "carpes" al costat del riu, on es va poder gaudir d'una música, que encara que un poc repetitiva, va ser un èxit.

Pero es va poder observar menys gent corrents al bous, sobretot el diumenge, que les condicions climatològiques no van acompanyar la festa, però aquesta no va decaure. La gent va seguir omplint el recinte de les carpes i al festa es va allargar fins la nit de diumenge i, encara que els termòmetres marcaven graus pròxims a 0, la gent es va posar alguna que altra camiseta tèrmica, i a seguir amb la festa.
Un cap de setmana que, per a molts ontinyentins i ontinyentines, es va fer curt. Tota la setmana, i inclús setmanes abans, els ontinyentins, sobretots els joves, comptaven els dies que faltaven per a correr (i molts per a desfassar) davant del bou. Fins que va arribar el cap de setmana desitjat... i va passar.
Hui dimarts, el poble no te res a veure amb el que era aquest cap de setmana: els bars es recuperen i netejen, la gent dorm, eixint poc a poc de la resaca post-bou i el poble està més buit que mai. Els estudiants ens posem les piles i començem a estudiar (cosa que, persuposat, no vam fer el cap de setmana), els botiguers matinen i obrin les tendes i tot torna a la normalitat.
Pero tots recordem aquests bous, per a bé o per a mal, i inclús alguns ja tornen a comptar els dies que falten per als pròxims. Perque Ontinyent viu les seues festes, i les viu de veritat, encara que despres necessiten un pont com aquest per a recuperar-se. Ontinyentins i ontinyentines, al any que ve tornarem a trobar-nos davant l'ajuntament embolant el bou, potser ens trobarem també al "corral" cantant la xata merenguera o ballant a les carpes.El temps passarà sense adonar-nos-en, i a l'any que ve toranem a viure els bous, com si no els haguerem viscut mai abans. Sempre ens quedarà el record, i... a esperar els pròxims!