Perque "evolucionem", cambiem, millorem o empijorem, pero no tornem a ser els que erem. Ni nosaltres ni els del nostre voltant. Perque la vida ens fa pensar, moltes vegades més del compte, més del que cal...
Deixem anar els nostres sentiments, tornem a ser xiquets...
Passar un dia sense pensar, reflexionar... viure la vida, encara que siga un sol dia, un només. Perque no val la pena donar-li una i mil voltes a un assumpte, si alguna cosa està be o està mal, el temps ho dirà.
Per això torne a ser jo. Torne a ser eixa xiqueta despreocupada, lliure i, perque no, enamorada. Enamorada del dia a dia, del no-res, d'allò que passa sense sentit...
Perque algú molt inteligent va dir allò de "la vida es aquello que pasa mientras hacemos otros planes", i a mi no va a passar-me això. La vida es allò que m'he adonat que no dec pedre, perque per qualsevol ximpleria et pots passar dies i dies malhumorada, trista, feliç... cada dia es únic, no es pot, ni es deu pedre!
Aquesta es una reflexió a altes hores de la nit...potser un poc ximple, potser un poc repetitiva, però necessària per a poder dormir aquesta nit. Perque tot el mon deuria escriure per a soltar tot allò que te al fons de l'ànima, allò que alguna volta deu soltar a alguna persona, al vent, i, perquè no, al full.
Este comentario ha sido eliminado por un administrador del blog.
ResponderEliminarDarío: tinc moltes faltes, ho se, però no escric un blog per a que gent com tu, que entra sols una volta a fer mal, critique. Escric al blog perque així m'allibere dels meus pensaments, o simplement parle del que em dona la gana. I respecte al que em dius de escriure obligada, d'això res, si vullc escric, i si no, no.
ResponderEliminarFinalment et dic que em fa molta gràcia que em critiques el que escric en valencià i m'ho digues en castellà, de segur que no tens ni idea.