El temps... un rellotge aturat

El temps, un rellotge aturat...
Quanta raó contenen estes paraules escrites pel mestre Lluís Llach a  la cansó "Que tingem sort". Tot un encert. Ja es la nostra cansó (també es la de "Laura"). Quan estas amb la gent que estimes podría pararse el rellotge que controla el temps. Cada moment amb tu m'agradaria que durara eternament.
Perque amb tu ho soc tot i sense tu no soc res, recordes?
Perque amb tu la rutina ja no es rutina, ja tot mereix un esforç.
Perque el temps ens vola quan estem junts.
Per cada missatge de bona nit,que cada volta es millor.
Per les cansons que em dediques a la guitarra i que tant m'agraden cantades per tu.
Per els xicotets detalls que fan que cada volta sigues mes important per a mi.
Perque amb tu tot es diferent, i millor.
Perque fins i tot estàs composantme una cansó.
Perque ens ha unit la música, eixa gran amiga.
Perque cada volta que em beses el meu cor accelera les pulsacions.
Perque amb tu m'inspire fins i tot a escriure i inclús m'anime a cantar (encara que no em sàpiga la lletra).
Perque jo soc encara més romàntica i "ñoña" que tu, pero m'encanta que tu ho sigues amb mi.
Perque em fas d'infermer encara que siguen les 23.30 de la nit, i encara que al final no tinga ni febra.
Perque encara que vius lluny vens amb mi si et necessite.
I encara que no estiges amb mi, et senc al meu costat en tot moment.
Perque Barcelona ens espera!
Per tots els dúos de guitarra que ens queden per tocar.
Perque gràcies a tu, la guitarra torna a ser la meua aliada.
Per totes les pelis & "palometes" que ens queden per veure.
Per les "cusquerelles" ( i perque algún dia et podré guanyar jo a  tu).
Perque per a mi eres molt important, i m'encanta que ho sigues.
Perque segur que et rius al llegir açò i segur que no et creus que siga veritat el que dic. Ho es.
Per la teua falta d'autoestima, de la que ja estic més que acostumbrada.
Perque mai m'hagera cregut que tu i jo acabaríem junts.
Perque em costa barbaritats separarme de tu.
Perque et tire de menys encara que sols faja 5 segons que no et veig.

Perque el temps no ho es tot, sobretot si estas açí. No ens fan falta rellotges, mirar l'hora sols em lleva uns segons de poder mirate a tu. El temps es para si estas amb mi (o es para o va massa depressa) i quan no estas, com ara, empose a recordar cada moment amb tu. Perque el temps es relatiu, mira'ns: duem junts setmana i mitja, i com si dugerem ja tota una vida.
No em dona por escriure tot açò perque se que, encara que tu no t'ho creges, t'estime, i no sas ja fins a quin punt.

"Amb la rialla dels teus dits vares omplir els meus acords"