FALLES?

Seguisc sense inspiració. I açò comença a preocupar-me. Però es que es impossible trobar la inspiració, fins i tot es impossible conçentrar-se mínimament si tens una falla davant de casa, i els del casal es passen el dia tirant coets, masclets i derivats o amb la música fallera a tutti plen.
Això són les falles: una festa per a pocs. Per a tots aquells que inverteixen milers d'euros en un vestit, hores i hores a la perruqueria (hi ha que vore els pentinats tan perfectes que duen les falleres) o formen part d'una xaranga, on els litres i litres d'alcohol que tenen en vena són considerables i dignes d'admiració (perque així i tot segueixen tocant).
No pretenc faltar al respecte a ningú: hi han opinions i opinions. Jo soc d'un poble on les falles no són ningún event especial (som 40.000 habitants i sols hi ha una falla). Per a mi les falles eren, fins a aquest any, sinònim de festa en la capi, un sol dia en el que anaves de visita, senties la mascletà i tornaves a casa.
Però ara visc a la capi i em toca sentir despertades, crits i rebombori, masclets, un fum de falleretes amunt i avall pels carrers i aglomeracions al metro i als trens. Els primers dies aquest ambient m'encantava. Ara ja no tant.
Els monuments fallers son impressionants i admirables, però la cantitat de gent, els carteristes, robatoris i aglomeracions, no tant. Pero es una festa de les mes importants del món.
Espere que tot torne a la normalitat en poc de temps i mentrestant, aniré de festa a València, sentiré mascletades, em taparé els oïts per culpa dels masclets i faré fotos com a bona estrangera, que es com en realitat em  jo senc estos dies a València.