jueves, 7 de julio de 2011

Vivint amb tu

Fa mesos i mes mesos que no escric açí. Ja quasi ni recordava que tenia blog. Al principi del curs el blog era una de les meues prioritats. Reconec que potser estava un poc enganxada. Actualitzava sense parar amb articles simples i sense massa trellat, i alguns no reflexaven ni la meua ideologia ni el meu pensament. Però el temps passa i les prioritats canvien radicalment. Abans em preocupava que a la gent els agradara allò que escrivia al blog. Ara tot això em pareixen tonteries. Les reds socials passen a una segona plana i la vida real, la vertadera i la que realment necessites viure, cobra perfí el paper que es mereix.
Jo he tingut la sort de viure moltíssims canvis en tan sols 9 mesos: casa i companyes noves (quin martiri tant les companyes com la neteja), universitat, amics nous, noves formes de vida; he conegut a la persona mes important que tinc, i que tinc la sort de poder dir que es la meua parella, la meua mitja taronja, Carlos; he aprovat i acabat el grau mitjà de música... a partir de 1º de Periodisme em convertisc en amateur en açò de presentar-se a exàmens a Setembre; soc professora novata de ballet a Albaida; he acabat per odiar definitivament els diners, el materialisme i el capitalisme...

He canviat.
Ara puc raonar amb més consistència.
Per això vuic donar-te les gràcies Carlos.
Gràcies per estar ahi en els moments més dificils i en els moment inolvidables que mai hagués pogut creure que viuria. Gràcies per aguantar a eixa personeta egocèntrica que està perdudament enamorada de tu. Gràcies per ferme obrir els ulls i vore que suspendre no es la fi del món. Gràcies per soportar les meues quiexes i els meus plors. Gràcies per sosprendrem amb detalls inesperats. Gràcies i mil gràcies per ser com eres... i per estimar-me com m'estimes.
Perque m'has regalat sis mesos increibles al teu costat i moltes vegades se que no et mereisc.
Pero de veritat et dic que t'estime amb locura i et necessite per a ser feliç.
Si poguera desitjar una sola cosa en este món, desitjaria que estagueres amb mi per sempre.
Et vuic.



No hay comentarios:

Publicar un comentario