Corrupció: una moda?

Hui, com cada diumenge, he llegit el diari El Pais. I una notícia, el titular de la cual es "Artur Mas dispone de un patrimonio de 502.000 euros", m'ha cridat molt l'atenció. Perqué açò es noticia? perquè la gent es troba indignada o satisfeta al saber la cantitat de diners que te una persona al banc?. Si aquesta cantitat de diners es xicoteta, el ciutadà es troba satisfet, confia amb el polític, encara que siga reconegut en tot el país com un dels polític mes corruptes que existeixen. Si la cantitat de béns patrimonials es elevada, el polític ja pot dir adéu a la seua bona popularitat entre la població, passarà a ser un autèntic lladre i li apareixeràn béns luxosos per tots els llocs.

I es que la política està a la baixa. El polític ja no es aquell que defén els seus ideals, lluita per les seues creençes i representa a la població que l'ha votat . Es aquell que s'embolsa diners a amagades, te regals de molts "amics" que pertanyen a empreses influyents i pregona idees que ni ell mateix es creu. De ninguna manera pretenc generalitzar aquest concepte, hi han polítics i polítics. Però tothom coneix els actuals cassos de corrupció que trenquen el model ideal de polític, com el famós ( i amagat) cas Gurtel, o el cas Palau. I no sols els actuals: desde ja fa prous dècades, la política es cada volta mes irreal i vergonyosa. Ja ningú té fe en la política. Tothom vota a candidats que potser tenen més imatge pública, o vota a partits sols pel fet de que són partits els quals ja els votaven els seus avantpassats.

 Tot açò pareix una "moda": pareix que està de moda la corrupció, quasi tots els ajuntaments estan suspesos en matèria de claretat econòmica. I això dona que pensar: tota aquesta gent es la que ens repesenta dia a dia, defén (o es suposa que defén) els nostres interessos, la que fa que el país tire endavant. I així estem: un país que no ix de la crisi ni a patades, que s'ofega al seu propi pou. I a este pas, la cosa no millorarà. No sols passa al nostre país, també trobem cassos de corrupció (més escandalossos inclús que els nostres) a l'Itàlia de Berlusconi. Pareix que inclús la corrupció s'ha globalitzat, es ja una plaga. I, segons la meua opinió, aquesta plaga ja s'ha escampat massa, hi ha que parar-la el més aviat possible.

Però tornem al principi: que més dona el que guanyen els polítics? no importa el seu sou, els diners en negre mai es fan públics. I el pitjor de tot es que, per molt que un polític estiga acusat de frau econòmic i corrupció, aquest seguirà exaltant la seua innocència i seguirà sent votat per la població. Perque la política es així: no guanya el que s'ho meteix, sinó el que fa el que siga per guanyar-les.