Gràcies!

Cada moment, cada minut, viure-ho, sentir-ho. Com va dir Arquimides,"Dadme un punto de apoyo y levantaré el Mundo". Un punto de apoyo? si, tots vosaltres sou eixe "punto de apoyo". Vosaltres, companys, amics, sou els que construiu el meu món. Un món complex,dificil,  no ho nege, pero que amb vosaltres es fa  molt més senzill. Cada detall, cada paraula m'ajuda a véncer temors, m'alegra el dia, em fa especial.
Sou vosaltres, els meus amics i amigues els que sempre tire de menys, sobretot ara que ens trobem mes lluny uns de altres. Pero quan ens reunim tot torna a ser com abans: rialles, confidències... amistat. Fa temps que ens coneixem, i molt mes es el  temps  que ens queda per davant per a viure'l junts. I estic segura que cada xicotet detall em seguirà pareixent especial vingent de vosaltres, per molt insignificant que siga. Inclús vosaltres, segurament, no se'n adonareu d'aquest, pero com sabeu, jo soc molt "detallista" (que manera de repetir paraules).
Ja se que esta frase es molt típica, pero es una de les veritats més reals que existeixen: no se el que faria sense vosaltres. Moments com els de ahir, per molt xicotets que siguen, els seguiré recordant anys i anys després. Perque no tots els dies es celebra la majoria de edat. Tot el món pretén que la celebració siga una festa enorme (jo també ho volia així) pero això es un gran error. Ahir em vaig adonar dels meravellosos amics i amigues que tinc, aquests que inclús es van posar panyals i menjaren torrà amb sabor de "sola de sabata". Una celebració intimíssima que en realitat em va encantar. Perque els amics diuen, sols els pots comptar amb els dits d'una mà, i jo els rectifique: es poden comptar amb els dits de les 2 mans.
 Per això esta setmana no escric un article periodístic, sino que escric sobre els meus amics, aquells que estàn sempre al meu costat, tant als moments bons com als roïns, perque, encara que parega molt obvi, vos estime molt, no sabeu fins a quin punt, i per això vos done les gràcies una i mil vegades per estar (i haver estat) sempre al meu costat. Per això: mil gràcies altra volta.

P.D: amics demà feliciteume, eh? avore si vos tire tant de piropo i demà tinc el mòvil mort tot el dia... jajaja (es broma, el que us he dit es tot veritat) vos estime!