Enamorada de la ràdio...

Enamorada de la ràdio, per supost.
I no creia que pugés dir-ho amb tanta sinceritat, pero m'he adonat que es una part molt interessant del periodisme i, perque no, en un futur m'encantaria treballar alli.
La ràdio... aquella ja casi desapareguda vessant del periodisme. Es una pena que ja no es fomente, quasi ningú la sent normalment ( i no em referisc a sentir música, sino a les tertúlies que es fan tots els dies). Jo reconec que soc una autèntica ignorant de la ràdio. Fins fa res, per a mi les tertúlies no eren més interessants que una classe de "la fashion week" (els de periodisme ja sabeu a qui em referisc) pero el passat dijous se'm van obrir els ulls.

I es que el dijous, desde l'aula magna de la facultat de medicina de la universitat de València ( i no cal dir que em vaig quedar bocabadada amb eixa aula) es va fer una retransmissió en directe del programa "La Ventana" amb Gemma Nierga. Una retransmissió de 3 hores seguides que tots creiem que sería inaguantable, pero ens vam quedar  amb ganes de mes (jo almenys) al veure incrèduls que ja eren les 7 de la vesprada, i eixes 3 hores ens havien passat volant. Una retransmissió que amagava moltes sorpreses, sorpreses com la de Pepe Sancho i Maria Galiana (actor i actriu de la coneguda sèrie Cuéntame) o Muchachito Bombo Infierno, juntament amb degustacions de orxata i (tot cal dir-ho) moltes reivindicacions i protestes polítiques que a mi personalment em van encisar. Hi hagué de tot en aquest programa:  el cap (o un dels caps) del periòdic La Razón  va estar a punt de ser engolit per el senyor Carnicero; Protestes contra el actor Pepe Sancho per (segons diuen) haver-se venut; ovacions i més ovacions per a Maria Galiana, la personalitat de la qual es més que admirable; crits d'ajut per als familiars dels morts a aquell accident de metro a l'estació de Jesús (accident que va estar ben amagat als ulls dels valencians- jo ni ho vaig sentir dir, i em va saber molt greu assabentarme'n tant tard- per coincidir amb la visita del papa a València, i que encara no ha sigut resolt); protestes dels habitants de Zarra que no volen  el cementeri de residus nuclears al seu poble...

Una vesprada ben moguda, i per a molts de nosaltres, inolvidable. Per a mi  esta ha sigut la primera "toma de consciencia" del món del periodisme de tan a prop. I no cal repetir-ho, pero m'ha encantat.

El problema es que d'ací uns anys, quan nosaltres acabem la carrera, molt probablement ja no existisquen aquestes mítiques tertúlies de ràdio. Els oidents d'aquestes, per desgràcia, tenen una mitjana d'edat d'uns 60 anys, i els joves d'avuí ja no les coneixen, sols senten "Los 40 Principales" i poc més ( i jo, molt al meu pesar, m'incluïsc açí). Per això, baix el meu punt de vista, aquestes tertúlies no deuen desaparéixer, no sols perque són ja part de la història de la ràdio sino perque dia a dia ens ensenyen una façeta diferent i molt interessant del periodisme, i sense adonar-nos-en, ens están educant en moltes matèries ( ja siga política, esports, cultura...).
Aquesta retransmissió en directe de la SER, va ser tot un encert, i reservar plaçes per als estudiants de periodisme i audiovisuals de la universitat també.
Per això desde aquest blog vullc donar les gràcies a periodistes com Gemma que ens obrin els ulls a l'actualitat i ens fan pensar en altres opcions de futur als estudiants novells de periodisme com jo.Gràcies per preservar eixes tertúlies (de les que vaig a fer-me seguidora oficial). Per això i per fer-nos passar uns vesprada inolvidable, moltes gràcies.